Inici
Els bombardeigs
de Pla de Besòs
El Refugi de la
placeta Macià

Com arribar-hi
Espais de Memòria a Sant Adrià de Besòs

Testimonis

Publicacions

Galeria de vídeos

Altres webs d'interès

Inici
Els bombardeigs
de Pla de Besòs
El Refugi de la
placeta Macià
    >> La construcció
del refugi
    >> Espais expositius del refugi
    >> Un refugi per a tothom

Com arribar-hi
Espais de Memòria a Sant Adrià de Besòs

Testimonis

Publicacions

Galeria de vídeos

Altres webs d'interès

Agenda d'activitats

Inici
Els bombardeigs
de Pla de Besòs
El Refugi de la
placeta Macià

Com arribar-hi

    >> Situació i accessos

    >> Transports públics
    >> Senyalització específica
Espais de Memòria a Sant Adrià de Besòs

Testimonis

Publicacions

Galeria de vídeos

Altres webs d'interès

Agenda d'activitats

Inici
Els bombardeigs
de Pla de Besòs
El Refugi de la
placeta Macià

Com arribar-hi
Espais de Memòria a Sant Adrià de Besòs

Testimonis
    >> Històries de vida i accions Memorials
    >> L'empremta de la Memòria

Publicacions

Galeria de vídeos

Altres webs d'interès

Agenda d'activitats

Inici
Els bombardeigs
de Pla de Besòs
Espais de Memòria a Sant Adrià de Besòs

Publicacions

Galeria de vídeos

Altres webs d'interès

Agenda d'activitats

Agenda d'activitats
    >> La construcció
del refugi
   >> Un refugi per a tothom

    >> Situació i accessos

    >> Transports públics
    >> Senyalització específica
    >> Històries de vida i accions Memorials
    >> L'empremta de la Memòria
    >> Espais expositius del refugi
Refugi Antiaeri Placeta Macià Capçalera Refugi Antiaeri
 

El Refugi de la placeta Macià

La construcció del Refugi

A causa dels repetits bombardeigs sobre la població adrianenca, l'Ajuntament de Pla de Besòs va prendre la decisió l'any 1937 d'impulsar la construcció de refugis antiaeris a diversos indrets de la vila: la plaça de l'Esglèsia, l'escola i seu de refugiats del Polydor, el mercat municipal, els carrers de Lleida, de Barcelona i de les Corts, i la placeta Macià.

Aquest darrer, acabat l'agost de l'any 1938 (quan més intensos eren els bombardeigs) a partir d'un planell realitzat l'any anterior per l'arquitecte municipal, Joan Maymó, va ser el més ben enllestit de tots els de la vila.

Es va construir, com en molts altres casos a Catalunya, amb la cooperació de l'Ajuntament i dels mateixos veïns, que es posaven a treballar a les cinc de la tarda, quan els paletes de la brigada plegaven.

Les autoritats franquistes van clausurar-lo el març de 1939 i no hi va tornar a entrar la llum fins que es va recuperar l'any 2006.

La Junta de Defensa Passiva

La Generalitat de Catalunya, mitjançant la Junta de Defensa Passiva, controlava amb els seus tècnics que els refugis d'arreu del Principat acomplissin les condicions bàsiques per poder-se utilitzar: era una tasca Pionera, ja que fins aleshores no hi havia cap corpus teòric sobre la matèria. Pocs mesos després d'acabada la Guerra Civil espanyola, i arran de l'esclat de la Segona Guerra Mundial (1939-45), els caps dels governs aliats es van fixar molt en l'exemple dels catalans, tot i que la tradició associacionista de casa nostra no fos del tot compartida per altres societats, com la britànica.

 

 

Unitats didàctiques

Fes un clic i descobreix les activitats educatives del Refugi

 

 

 

Mapa Sant Adrià

 

 

 

 

 

 

Al cat Casal de Cultura

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anar amunt