Oferta educativa
Guió de l'activitat
Unitats didàctiques
El Refugi, un lloc d'aprenentatge
Oferta educativa
Guió de l'activitat
Unitats didáctiques
Primària
(segon cicle)
Secundària
(primer cicle)
Secundària
(segon cicle)
Batxillerat
El Refugi, un lloc d'aprenentatge
Guió de l'activitat
Unitats didáctiques
Primària
(segon cicle)
Secundària
(primer cicle)
Secundària
(segon cicle)
Batxillerat
El Refugi, un lloc d'aprenentatge
Refugi Antiaeri Placeta Macià
 

El Refugi, un lloc d’aprenentatge

El Refugi antiaeri de la placeta Macià simbolitza la cooperació de la societat civil catalana per defensar-se d'una agressió militar brutal i despietada: moltes criatures preguntaven a les seves mares per què els tiraven bombes dia sí i dia també, aquells senyors dels avions.
I tal com ho feien els nens i nenes catalans de 1938, també ho preguntaven els nens londinencs l'any 1941, i els berlinesos l'any 1945, i encara ara, a l'actualitat, la canalla que malviu a campaments de refugiats de diversos llocs del món segueix fent la mateixa pregunta.

A l'indret històric que és el Refugi antiaeri cal preguntar-se com va començar, aquesta manera tant terrible de fer la guerra, aterrint a les poblacions civils de rereguarda amb bombardeigs continuats, una pràctica assajada a la Guerra Civil espanyola, desenvolupada a la Segona Guerra Mundial i que per desgràcia no ha deixat d'emprar-se fins els més recents conflictes.

Per altra banda, el Refugi antiaeri de la placeta Macià, com tants d'altres a Barcelona i la seva àrea metropolitana, es trobava situat al bell mig d'un barri obrer, doncs les fàbriques eren objectius prioritaris de l'aviació feixista italiana aliada de Franco. I la proximitat del Refugi amb el Camp de la Bota, lloc d'afusellaments immers dins un nucli barraquista, fa reflexionar sobre com van ser els primers anys de la postguerra sota el règim franquista per a molts treballadors i treballadores, tant adrianencs com veïns del litoral barceloní. En aquest sentit és molt important la presència del Museu de la història de la immigració de Catalunya (MhiC) a Sant Adrià, amb el vagó de tren del Sevillano, que nodria d'habitants a tants assentaments humils com Montjuïc, la Perona, el Somorrostro o el propi Camp de la Bota. I el fenomen migratori, igual que els atacs militars sobre poblacions civils, encara es segueix donant avui en dia, modificant i transformant la convivència, el teixit social i polític, creant pressions a favor i en contra. I hom no pot acostar-se a aquests fenomens des de la maldestre i tendenciosa opció de bons i dolents. Només des del respecte, garantint l'accés de tothom en igualtat de condicions, i comptant amb l'inestimable ajut dels testimonis en el cas de la recuperació de le memòria històrica local, podem confrontar el nostre passat amb el present que vivim.

 

Anar amunt